Joventut i ciutat; inseparables i imprescindibles

Sempre diem que la gent gran no és homogènia i que no podem considerar-los com un gran grup en el qual tots tinguin els mateixos interessos i les mateixes necessitats. Si això és cert entre el “col•lectiu” de la gent gran, encara ho és més entre la joventut.
Parlar de joves, a Terrassa, és parlar de més de 60.000 persones, que van dels 15 als 35 anys. Totes aquestes persones són el que, avui en dia, es considera “gent jove”. I entre ells hi trobem de tot: estudiants, treballadores, aturats. Gent amb un nivell de formació altíssim i gent que ha decidit posar-se a treballat tot just han acabat l’educació obligatòria. Gent amb ganes de menjar-se el món i gent que es conforma amb anar vivint. Nois i noies compromesos amb el seu entorn social i cultural i noies i nois que prefereixen viure una vida més individual.
Joves associats, joves voluntaris, joves nocturns i joves diürns, joves conservadors i joves progressistes, joves irresponsables i joves ultraresponsables, joves casats i joves que no volen sentir a parlar d’un compromís. Joves esportistes i joves que només fan zàpping; joves que es mobilitzen per a causes que consideren importants i joves que no estan interessats en cap causa; joves creients i joves ateus; joves molt joves i joves molt adults; joves que paguen hipoteca i joves que viuen a casa els pares, perquè volen o perquè no poden fer res més.

És evident que les necessitats i les demandes de tots ells no coincideixen. És clar que dels 15 als 35 anys hi ha diferències importants, tant de projectes, com de desitjos, com de pensament.
Sabem que aquesta és una de les etapes més importants de la vida de les persones, perquè és l’època en la qual es posen els fonaments dels projectes vitals: amics, feina, amor, … Aprenentatge, creixement, experimentació, creació, desenvolupament… Totes elles són paraules i fets claus durant la joventut i cadascú la viu a la seva manera: com pot o com vol. O com el deixen.
Però sí que totes aquestes més de 60.000 persones comparteixen una cosa: ells i elles són el futur de Terrassa. Són els qui han de construir una societat més justa, més solidària, més cohesionada, més respectuosa i més lliure. Són els qui, en un futur proper, tindran la responsabilitat de posar en marxa empreses, de treballar, de crear oportunitats, de generar vida i fer-la créixer, de tenir cura de l’entorn i de les persones, de desenvolupar infrastructures, de pensar com volen la ciutat i de quin futur pensen per als joves que vindran al seu darrere.
La nostra feina, doncs, és pensar que els que vénen darrere nostre. Aquests 60.000 joves han de tenir les eines i els recursos per a esdevenir adults que puguin prendre decisions lliures. Joves informats són adults responsables i lliures.

Per tant, fem avançar el model: És el moment de pensar i fer polítiques de joventut en majúscules. Treballem transversalment. Necessitem urgentment repensar, dibuixar la ciutat en clau de jovent: la promoció econòmica i l’ocupació, els serveis socials i la salut, l’educació, la cultura o l’esport, l’urbanisme i l’habitatge, la participació i la solidaritat… Perquè la joventut no és un grup a part de la societat que necessiti polítiques exclusives: la joventut necessita de totes les polítiques que es duen a terme a la ciutat, adaptades, també, a les seves necessitats. Cal la veu de la joventut en totes les polítiques. I cal que elles i ells se sentin implicats en el disseny de la ciutat que, d’aquí a no tant, serà, eminentment, seva.

Isaac Albert i Agut
Portaveu GM-ERC Terrassa
http://blocs.esquerra.cat/isaacalbert