divendres, 31 d’octubre del 2008

100 anys 100 cims


El passat dissabte 25 d'octubre, les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya - Vallès Occidental hem pujat a la Mola, cim situat a la nostra comarca, per tal de dur-hi la bandera estelada. Des de les JERC, sempre hem tingut clar que cal potenciar l'eix nacional i donar molta importància a la nostra història recent per tal de poder avançar cap a un millor futur, en definitiva per avançar cap a la independència.

Han estat molts els que han lluitat per aquesta llibertat. Molts s'han hagut de quedar pel camí, però els que actualment treballem des de tots els fronts i sobretot les següents generacions, són els que hauran de lluitar per mantenir viu aquest esperit de sobiranisme.

Segurament, la bandera estelada és la bandera de moltes i moltes persones. No només Catalans, sinó que també per altres pobles oprimits per un país que ocupa l'espai vital de desenvolupament del dia a dia. L'estelada és present a tot arreu, ja sigui en forma, per exemple, d'Ikurriña o altra bandera llibertària.

Pujant al sostre del Vallès Occidental, des de les JERC volem evocar a tots aquests desitjos i realitats i celebrar així que la bandera que ens ha de dur cap a la llibertat definitiva celebra cent anys d'existència!

JERC-Vallès Occidental

dimarts, 21 d’octubre del 2008

diumenge, 19 d’octubre del 2008

L'independentisme com a motor de la lluita ecologista

Les JERC han celebrat aquest dissabte a Terrassa la Conferència Nacional de Medi Ambient
Les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) han establert l’aposta per l’autosuficiència, la solidaritat i responsabilitat envers el territori i les generacions actuals i futures com a aspectes estratègics prioritaris en el seu discurs en matèria ecologista.

Així ho van decidir en la Conferència Nacional de Medi Ambient que van celebrar dissabte al Teatre Alegria de Terrassa amb l’assistència de més de 200 militants d’arreu de la geografia catalana.

Marc Candela, secretari de Medi Ambient de les JERC, ha afirmat que “el jovent apostem per un desenvolupament humà i del medi que aposti per als següents eixos: l’agroecologia, per una energia local i sostenible, un consum responsable i la conscienciació social”, d’aquesta manera, les joventuts republicanes també es presenten, tal i com ha afirmat Candela, “amb una alternativa a l’ecologisme progre de bicicleta”.

Lligam entre conceptes
La Conferència també ha servit per tornar a reivindicar la independència de Catalunya, una demanda que el portaveu nacional de les JERC, Gerard Coca, ha argumentat dient que “sense les eines d’un Estat propi és impossible poder definir unes polítiques ambientals valentes i rigoroses perquè sempre estarem sotmesos als interessos de l’Estat espanyol i francès”.

Aquesta aposta del jovent independentista és fruit del passat Congrés Nacional celebrat el 10 i 11 de novembre de 2007 a Mataró, on es va apostar de manera decidida per lligar els conceptes d’independentisme i ecologisme.

(ATerrassa+, edició digital del 19/10/08)

També a l'E-news

dijous, 16 d’octubre del 2008

Membres de les JERC llencen petards a les 6 de la matinada per recordar Lluís Companys


AMB MOTIU DEL 68è ANIVERSARI DE L'ASSASSINAT DE LLUÍS COMPANYS

De ben segur que aquesta matinada, a les sis, molts terrassencs s'han despertat amb el so d'uns petards. Els han tirat membres de les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya per commemorar el 68è aniversari de l'assassinat de Lluís Companys a mans dels franquistes.

Els han llançat des de quatre punts diferents de la ciutat perquè se sentissin a de tot arreu: des de les Esglésies de Sant Pere, l'ESCAC, l'estació de RENFE i des de la Rambleta.

E-news Terrassa

diumenge, 12 d’octubre del 2008

12 d'Octubre, Rés a celebrar!

Un any més arriba el 12 d’octubre, un data senyalada als nostres calendaris com a una festivitat. La festivitat de ‘’La Nación Española’’ és dia en que es commemora l’arribada dels imperialistes espanyols al continent Americà, és a dir, el dia en que els espanyols iniciaren un gran genocidi contra els milers de natius americans, imposant-los la llengua, la religió, els costums, i en molts casos convertint aquests milers de persones innocents en esclaus.

Els catalans no tenim celebrar aquests fets, uns fets que també ocorregueren al nostre país l’any 1714, quan els mateixos imperialistes espanyols, ens imposaren la seva llengua i els seus costums.

Ja estem farts que cada any haguem d’aguantar una desfilada militar on
els avions i els tancs que presumeixen davant els polítics espanyols
siguin els mateixos que, com diu la sagrada constitució espanyola,
entrarien a territori català si aquesta intentés violar la “Unidad de
España”.

Els catalans diem prou, els catalans lluitem perquè algun dia els Països Catalans tinguin representativitat pròpia al món.

Prou festivitats imperialistes!
Visca els Països Catalans!

dilluns, 6 d’octubre del 2008

La llengua occitana

La llengua pròpia d'Occitània és l'occità, la seva situació és molt pitjor que la del català, l'estat Francès no la reconeix, segons la constitució de la República Francesa l’única llengua oficial és el francès.
Aquí tenim una mica d’història sobre aquesta llengua germana:

Entre els segles XI i XIII la llengua occitana visqué el seu màxim esplendor, fou una llengua unificada, utilitzada com a llengua vincular, jurídica i administrativa a tot Occitània.
Al segle XV l'occità entra en decadència i a partir de la revolució francesa, els jacobins (suposadament es més ''pogres'') imposen el Francès com a única llengua oficial a tot França.
Mentre que la llengua estava fortament atacada, van anar apareixent diferents moviments de defensa de la literatura occitana. Durant el període 1650-1850 la llengua va renàixer. Van aparèixer diferents corrents literaris que intentaven retornar el prestigi a l'occità.
Al segle XX l'occità torna a passar per una època negre, l'estat Francès intenta suprimir-lo fins i tot a l'àmbit privat.
A les escoles Franceses, s'humiliava i es castigava als occitanoparlants, en aquesta època, es deia: «Està prohibit escopir a terra i parlar patuès(occità)».
Actualment, l’únic lloc on la llengua occitana gaudeix d'estatus oficial és a Catalunya, a la regió de la Vall d'Aran on el parla aproximadament un 64% de la població.

divendres, 3 d’octubre del 2008

Les JERC amb la Immigració

Les JERC-Terrassa conjuntament amb la federació comarcal engeguen la campanya d'immigració.

L’objectiu d’aquesta campanya és fer arribar el nostre missatge integrador a tota la població nouvinguda, per aconseguir una societat cohesionada, multicultural, però alhora sensibilitzada amb el moviment catalanista.

Aquesta campanya comptarà amb xerrades de representants veinals, de col·lectius implicats directament amb la immigració, així com representants de l’administració tan local com nacional.

També buscarem experiencies personals, per descobrir quina és la realitat amb que es troben les persones nouvingudes, intentarem que ens expliquin les seves anècdotes, els seu punt de vista sobre la situació de la població immigrada.

La intenció és organitzar punts de trobada que ajudin a sensibilitzar la població catalana amb les dificultats que es troben els immigrants, i alhora sensibilitzar els immigrants amb el moviment catalanista. Com diem a les JERC és català qui vol ser-ho, i aquí tothom hi és convidat.

Esperem doncs, la vostra participació en els diferents actes d’aquesta campanya, així com les vostres aportacions, experiències personals que sempre seran enriquidores.

JERC-Terrassa

dilluns, 29 de setembre del 2008

Enric Duran i la dissidència civil

Per a moltes és conegut el cas de l’individu que ha expoliat milers d’euros a unes entitats monetàries que ens roben dia a dia a base d’interessos i hipoteques cruels que fan de la nostre vida un tauler d’escacs on nosaltres, la gent de carrer, amb sous que a vegades no arriben als 1000 euros, som els peons. El cas es que reivindicant l’antidemocràcia del sistema i d’aquestes empreses, l’Enric ha destinat una part dels préstecs a una campanya d’informació, que, personalment i desgraciadament, dubto que faci l’efecte esperat. Només cal veure el poc ressó planificat que s’ha fet als ‘mass media’ encarregats d’alterar l’opinió pública i el silenci prepotent de la classe política que demostra a la vegada la seva perplexitat davant del fet tant singular com únic. Segurament li diran terrorista, però és un lladre qui roba a especuladors i altre lladres? No sigueu cecs. Les lleis han sigut creades per humans, per tant, només són veritat en la mesura amb que creiem en elles. També poden ser qüestionades. Tant de bo sorgeixin més Enrics Duran per combatre l’explotació de les elits econòmiques, una lluita que s’ha d’expandir a tots els àmbits.

Rr.

divendres, 26 de setembre del 2008

dimecres, 24 de setembre del 2008

I als joves.. qui ens ajuda?!

Saps que pots gaudir gratuïtament de la ruta “Descobreix el Modernisme Industrial amb els cinc sentits”? Interessant, oi? Doncs si, el carnet jove de Terrassa ofereix (tal i com diu a la web del nostre Ajuntament) avantatges i descomptes en activitats culturals, esportives, d’oci i turisme. Ara bé, si ens parem a mirar els avantatges no trobarem ni esport ni oci, però.. eh que tens ganes de tenir un 10% de descompte en els seminaris de l’Espai Euncet? Qui té en compte el que ens mou als joves? Els nostres interessos? Les nostres preocupacions? Habitatge? Feina? Transport? Oci? Esports? Formació?

A les passades eleccions es va proposar un Carnet Jove de Terrassa com a eina per facilitar als joves la seva vida diària però la regidoria de joventut (en mans del PSOE) no ha fet res per intentar-ho.

No vull que el cinema Catalunya em costi 4.80€ perquè altres cines de Terrassa em costen 4.50€. Però si que vull un descompte digne en el transport públic que molts de nosaltres fem servir dia a dia. Un 8% en el T-Jove em sembla una vergonya! Vull que alhora de buscar pis i vagi al servei jove d’habitatge no em demanin mil històries, sino que entenguin que els nostres sous no arriben ni a ser de “mileuristes” i que tenim el mateix dret a emancipar-nos. Vull que alhora de buscar treball m’ajudin i no que em donin un paperet amb quatre llocs on anar i on em demanin mil experiències que molts de nosaltres no tenim.

Vull que la meva ciutat pensi amb nosaltres. Aquells que volem ser independents, emancipar-nos, que volem fer-nos un lloc en el món laboral, aquells que estudiem i treballem, aquells que volem fer un pas endavant.