Enric Duran i la dissidència civil

Per a moltes és conegut el cas de l’individu que ha expoliat milers d’euros a unes entitats monetàries que ens roben dia a dia a base d’interessos i hipoteques cruels que fan de la nostre vida un tauler d’escacs on nosaltres, la gent de carrer, amb sous que a vegades no arriben als 1000 euros, som els peons. El cas es que reivindicant l’antidemocràcia del sistema i d’aquestes empreses, l’Enric ha destinat una part dels préstecs a una campanya d’informació, que, personalment i desgraciadament, dubto que faci l’efecte esperat. Només cal veure el poc ressó planificat que s’ha fet als ‘mass media’ encarregats d’alterar l’opinió pública i el silenci prepotent de la classe política que demostra a la vegada la seva perplexitat davant del fet tant singular com únic. Segurament li diran terrorista, però és un lladre qui roba a especuladors i altre lladres? No sigueu cecs. Les lleis han sigut creades per humans, per tant, només són veritat en la mesura amb que creiem en elles. També poden ser qüestionades. Tant de bo sorgeixin més Enrics Duran per combatre l’explotació de les elits econòmiques, una lluita que s’ha d’expandir a tots els àmbits.

Rr.