Una esperança desfeta, una recança infinita...

El passat diumenge 25 de Gener, les JERC, ens vam trobar al Passeig del Comte d’Ègara, just davant del monument al franquista Alfonso Sala.

Els dies 24, 25 i 26 de Gener de 1939, fa tot just 70 anys, un gran nombre de terrassencs i terrassenques, fidels a la República van haver de patir l’exili. Després d’una heroica resistència al Front de l’Ebre, l’Exèrcit Popular de la República es va veure obligat a iniciar la retirada cap a França. Alguns però van romandre a la ciutat, i pocs dies després de l’entrada dels franquistes, foren delatats pels franquistes terrassencs, com l’Alfonso Sala, i així acabaren empresonats i/o assassinats.

Les JERC, 70 anys després, recordem aquella societat terrassenca, que entorn de la Casa del Poble, forjaren les bases del republicanisme, de la llibertat i del catalanisme.
70 anys després, recordem aquelles persones que van veure créixer un país, en democràcia, que van aconseguir tombar la monarquia borbònica, i establir una República!! Recordem tots aquells que van viure en llibertat i després per la cobdícia d’uns pocs, van haver de patir una guerra civil de 3 anys, un exili de per vida, o una dictadura de 40 anys.

No podem oblidar tot el que van patir els nostres avis! Però tampoc podem oblidar el que van aconseguir! Aquella societat dels anys 30, va treballar per un democràcia, una llibertat i una república, que a base d’esforç i feina, van aconseguir.
Aquells catalans dels anys 30 són el model a seguir per molts de nosaltres, ells, són l’exemple que ningú, ni la més brutal repressió franquista, va poder acabar amb la voluntat de tot un poble! Catalunya, va suportar aquell atac, com n’ha suportat molts altres!

Per això diumenge les JERC, ens vam trobar a Terrassa per recordar-los i fer-los un homenatge.
Aquest acte va tenir lloc al Passeig del Comte d’Ègara (Alfonso Sala) i davant del monument que el recorda, perquè des de les JERC reclamem a l’Ajuntament “socialista”, que retiri d’una vegada per totes el monument al que va ser la mà dreta del Franquisme, i que li retiri també el títol de Comte d’Ègara! És indignant que Terrassa es mantingui el reconeixement públic a un assassí!