| AMB MOTIU DEL 68è ANIVERSARI DE L'ASSASSINAT DE LLUÍS COMPANYS |
| |
De ben segur que aquesta matinada, a les sis, molts terrassencs s'han despertat amb el so d'uns petards. Els han tirat membres de les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya per commemorar el 68è aniversari de l'assassinat de Lluís Companys a mans dels franquistes. E-news Terrassa |
dijous, 16 d’octubre del 2008
Membres de les JERC llencen petards a les 6 de la matinada per recordar Lluís Companys
diumenge, 12 d’octubre del 2008
12 d'Octubre, Rés a celebrar!
Un any més arriba el 12 d’octubre, un data senyalada als nostres calendaris com a una festivitat. La festivitat de ‘’La Nación Española’’ és dia en que es commemora l’arribada dels imperialistes espanyols al continent Americà, és a dir, el dia en que els espanyols iniciaren un gran genocidi contra els milers de natius americans, imposant-los la llengua, la religió, els costums, i en molts casos convertint aquests milers de persones innocents en esclaus.
Els catalans no tenim celebrar aquests fets, uns fets que també ocorregueren al nostre país l’any 1714, quan els mateixos imperialistes espanyols, ens imposaren la seva llengua i els seus costums.
Ja estem farts que cada any haguem d’aguantar una desfilada militar on
els avions i els tancs que presumeixen davant els polítics espanyols
siguin els mateixos que, com diu la sagrada constitució espanyola,
entrarien a territori català si aquesta intentés violar la “Unidad de
España”.
Els catalans diem prou, els catalans lluitem perquè algun dia els Països Catalans tinguin representativitat pròpia al món.
Prou festivitats imperialistes!
Visca els Països Catalans!
Els catalans no tenim celebrar aquests fets, uns fets que també ocorregueren al nostre país l’any 1714, quan els mateixos imperialistes espanyols, ens imposaren la seva llengua i els seus costums.
Ja estem farts que cada any haguem d’aguantar una desfilada militar on
els avions i els tancs que presumeixen davant els polítics espanyols
siguin els mateixos que, com diu la sagrada constitució espanyola,
entrarien a territori català si aquesta intentés violar la “Unidad de
España”.
Els catalans diem prou, els catalans lluitem perquè algun dia els Països Catalans tinguin representativitat pròpia al món.
Prou festivitats imperialistes!
Visca els Països Catalans!
dilluns, 6 d’octubre del 2008
La llengua occitana
La llengua pròpia d'Occitània és l'occità, la seva situació és molt pitjor que la del català, l'estat Francès no la reconeix, segons la constitució de la República Francesa l’única llengua oficial és el francès.
Aquí tenim una mica d’història sobre aquesta llengua germana:
Entre els segles XI i XIII la llengua occitana visqué el seu màxim esplendor, fou una llengua unificada, utilitzada com a llengua vincular, jurídica i administrativa a tot Occitània.
Al segle XV l'occità entra en decadència i a partir de la revolució francesa, els jacobins (suposadament es més ''pogres'') imposen el Francès com a única llengua oficial a tot França.
Mentre que la llengua estava fortament atacada, van anar apareixent diferents moviments de defensa de la literatura occitana. Durant el període 1650-1850 la llengua va renàixer. Van aparèixer diferents corrents literaris que intentaven retornar el prestigi a l'occità.
Al segle XX l'occità torna a passar per una època negre, l'estat Francès intenta suprimir-lo fins i tot a l'àmbit privat.
A les escoles Franceses, s'humiliava i es castigava als occitanoparlants, en aquesta època, es deia: «Està prohibit escopir a terra i parlar patuès(occità)».
Actualment, l’únic lloc on la llengua occitana gaudeix d'estatus oficial és a Catalunya, a la regió de la Vall d'Aran on el parla aproximadament un 64% de la població.
Aquí tenim una mica d’història sobre aquesta llengua germana:
Entre els segles XI i XIII la llengua occitana visqué el seu màxim esplendor, fou una llengua unificada, utilitzada com a llengua vincular, jurídica i administrativa a tot Occitània.
Al segle XV l'occità entra en decadència i a partir de la revolució francesa, els jacobins (suposadament es més ''pogres'') imposen el Francès com a única llengua oficial a tot França.
Mentre que la llengua estava fortament atacada, van anar apareixent diferents moviments de defensa de la literatura occitana. Durant el període 1650-1850 la llengua va renàixer. Van aparèixer diferents corrents literaris que intentaven retornar el prestigi a l'occità.
Al segle XX l'occità torna a passar per una època negre, l'estat Francès intenta suprimir-lo fins i tot a l'àmbit privat.
A les escoles Franceses, s'humiliava i es castigava als occitanoparlants, en aquesta època, es deia: «Està prohibit escopir a terra i parlar patuès(occità)».
Actualment, l’únic lloc on la llengua occitana gaudeix d'estatus oficial és a Catalunya, a la regió de la Vall d'Aran on el parla aproximadament un 64% de la població.
divendres, 3 d’octubre del 2008
Les JERC amb la Immigració
Les JERC-Terrassa conjuntament amb la federació comarcal engeguen la campanya d'immigració.
L’objectiu d’aquesta campanya és fer arribar el nostre missatge integrador a tota la població nouvinguda, per aconseguir una societat cohesionada, multicultural, però alhora sensibilitzada amb el moviment catalanista.
Aquesta campanya comptarà amb xerrades de representants veinals, de col·lectius implicats directament amb la immigració, així com representants de l’administració tan local com nacional.
També buscarem experiencies personals, per descobrir quina és la realitat amb que es troben les persones nouvingudes, intentarem que ens expliquin les seves anècdotes, els seu punt de vista sobre la situació de la població immigrada.
La intenció és organitzar punts de trobada que ajudin a sensibilitzar la població catalana amb les dificultats que es troben els immigrants, i alhora sensibilitzar els immigrants amb el moviment catalanista. Com diem a les JERC és català qui vol ser-ho, i aquí tothom hi és convidat.
Esperem doncs, la vostra participació en els diferents actes d’aquesta campanya, així com les vostres aportacions, experiències personals que sempre seran enriquidores.
JERC-Terrassa
L’objectiu d’aquesta campanya és fer arribar el nostre missatge integrador a tota la població nouvinguda, per aconseguir una societat cohesionada, multicultural, però alhora sensibilitzada amb el moviment catalanista.
Aquesta campanya comptarà amb xerrades de representants veinals, de col·lectius implicats directament amb la immigració, així com representants de l’administració tan local com nacional.
També buscarem experiencies personals, per descobrir quina és la realitat amb que es troben les persones nouvingudes, intentarem que ens expliquin les seves anècdotes, els seu punt de vista sobre la situació de la població immigrada.
La intenció és organitzar punts de trobada que ajudin a sensibilitzar la població catalana amb les dificultats que es troben els immigrants, i alhora sensibilitzar els immigrants amb el moviment catalanista. Com diem a les JERC és català qui vol ser-ho, i aquí tothom hi és convidat.
Esperem doncs, la vostra participació en els diferents actes d’aquesta campanya, així com les vostres aportacions, experiències personals que sempre seran enriquidores.
JERC-Terrassa
dilluns, 29 de setembre del 2008
Enric Duran i la dissidència civil
Per a moltes és conegut el cas de l’individu que ha expoliat milers d’euros a unes entitats monetàries que ens roben dia a dia a base d’interessos i hipoteques cruels que fan de la nostre vida un tauler d’escacs on nosaltres, la gent de carrer, amb sous que a vegades no arriben als 1000 euros, som els peons. El cas es que reivindicant l’antidemocràcia del sistema i d’aquestes empreses, l’Enric ha destinat una part dels préstecs a una campanya d’informació, que, personalment i desgraciadament, dubto que faci l’efecte esperat. Només cal veure el poc ressó planificat que s’ha fet als ‘mass media’ encarregats d’alterar l’opinió pública i el silenci prepotent de la classe política que demostra a la vegada la seva perplexitat davant del fet tant singular com únic. Segurament li diran terrorista, però és un lladre qui roba a especuladors i altre lladres? No sigueu cecs. Les lleis han sigut creades per humans, per tant, només són veritat en la mesura amb que creiem en elles. També poden ser qüestionades. Tant de bo sorgeixin més Enrics Duran per combatre l’explotació de les elits econòmiques, una lluita que s’ha d’expandir a tots els àmbits.
Rr.
Rr.
divendres, 26 de setembre del 2008
dimecres, 24 de setembre del 2008
I als joves.. qui ens ajuda?!
Saps que pots gaudir gratuïtament de la ruta “Descobreix el Modernisme Industrial amb els cinc sentits”? Interessant, oi? Doncs si, el carnet jove de Terrassa ofereix (tal i com diu a la web del nostre Ajuntament) avantatges i descomptes en activitats culturals, esportives, d’oci i turisme. Ara bé, si ens parem a mirar els avantatges no trobarem ni esport ni oci, però.. eh que tens ganes de tenir un 10% de descompte en els seminaris de l’Espai Euncet? Qui té en compte el que ens mou als joves? Els nostres interessos? Les nostres preocupacions? Habitatge? Feina? Transport? Oci? Esports? Formació?
A les passades eleccions es va proposar un Carnet Jove de Terrassa com a eina per facilitar als joves la seva vida diària però la regidoria de joventut (en mans del PSOE) no ha fet res per intentar-ho.
No vull que el cinema Catalunya em costi 4.80€ perquè altres cines de Terrassa em costen 4.50€. Però si que vull un descompte digne en el transport públic que molts de nosaltres fem servir dia a dia. Un 8% en el T-Jove em sembla una vergonya! Vull que alhora de buscar pis i vagi al servei jove d’habitatge no em demanin mil històries, sino que entenguin que els nostres sous no arriben ni a ser de “mileuristes” i que tenim el mateix dret a emancipar-nos. Vull que alhora de buscar treball m’ajudin i no que em donin un paperet amb quatre llocs on anar i on em demanin mil experiències que molts de nosaltres no tenim.
Vull que la meva ciutat pensi amb nosaltres. Aquells que volem ser independents, emancipar-nos, que volem fer-nos un lloc en el món laboral, aquells que estudiem i treballem, aquells que volem fer un pas endavant.
dissabte, 20 de setembre del 2008
Nou curs polític!
Des de fa algunes setmanes, a Terrassa, les JERC ens hem posat en marxa. Hem plantejat els objectius d'aquesta nova temporada, i hem començat a treballar en les noves campanyes.
Des de JERC-Terrassa denunciarem la pobre activitat de la Regidoria de Joventut de la nostra ciutat, reclamarem la devolució de la Casa del Poble (c/Cremat, 9) ara en mans de l'Estat Espanyol. A més posarem en marxa un seguit de xerrades, taules rodones i actes per donar a coneixer l'independentisme als col·lectius d'immigrants, dins la campanya que les JERC-Vallès Occidental duen a terme a la nostra comarca.
També ens hem proposat millorar les nostres eines de comunicació, com són el Blog de les JERC-Terrrassa (http://jercterrassa.blogspot.com) i la publicació trimestral "El Teler".
Intentarem millorar les relacions amb la resta d'entitats juvenils de la ciutat, col·laborarem en la organització i execució del Jove Tu També Pots... per Festa Major.
Com cada any, organitzarem diferents actes commemoratius i reivindicatius com ara el 15 d'Ocubre on recordem l'afusellament de l'ex-president Lluís Companys a les 6 del matí. Pel 6 de decembre recordem a la ciutadania que aquesta Constitució no l'hem votada i no és la nostra. Per Sant Jordi muntem juntament amb ERC una parada a la plaça vella on vendrem llibres i roses.
Tot això sense deixar de banda l'actualitat política de la nostra ciutat, fomentant el debat i la opinió de la ciutadania, exigint sempre el màxim de l'administració local.
Des de JERC-Terrassa denunciarem la pobre activitat de la Regidoria de Joventut de la nostra ciutat, reclamarem la devolució de la Casa del Poble (c/Cremat, 9) ara en mans de l'Estat Espanyol. A més posarem en marxa un seguit de xerrades, taules rodones i actes per donar a coneixer l'independentisme als col·lectius d'immigrants, dins la campanya que les JERC-Vallès Occidental duen a terme a la nostra comarca.
També ens hem proposat millorar les nostres eines de comunicació, com són el Blog de les JERC-Terrrassa (http://jercterrassa.blogspot.com) i la publicació trimestral "El Teler".
Intentarem millorar les relacions amb la resta d'entitats juvenils de la ciutat, col·laborarem en la organització i execució del Jove Tu També Pots... per Festa Major.
Com cada any, organitzarem diferents actes commemoratius i reivindicatius com ara el 15 d'Ocubre on recordem l'afusellament de l'ex-president Lluís Companys a les 6 del matí. Pel 6 de decembre recordem a la ciutadania que aquesta Constitució no l'hem votada i no és la nostra. Per Sant Jordi muntem juntament amb ERC una parada a la plaça vella on vendrem llibres i roses.
Tot això sense deixar de banda l'actualitat política de la nostra ciutat, fomentant el debat i la opinió de la ciutadania, exigint sempre el màxim de l'administració local.
dimarts, 16 de setembre del 2008
Catalunya VS Espanya, l'etern combat pels recursos
Un cop més els catalans i les catalanes veiem com són retallats els nostres drets des de Madrid, tot hi haver passat per retallades anteriorment. Esta clar que Espanya mai reconeixerà que Catalunya no es una part més d'Espanya i que són majors les diferències que les semblances entre les dues societats.
Després de passar tot un seguit de tràmits que mutilaren l'estatut del 30 de Setembre de 2005 i de votar un estatut el 18 Juny del 2006 que ja era insuficient aleshores. Ara ens trobem que el govern de Madrid encara es repensa si allò que magnànimament es va donar als súbdits catalans no ens dona massa “autonomia”.
L'afer del finançament sens cap dubte es la clau de la nostra autonomia i del seu interès per seguir conservant la gallina dels ous d'or. Sembla que no se'n adonen que si poses la gallina a l'olla per fer sopa deixarà de pondre ous. Catalunya ja no es el que era fa 10 o 20 anys, el nostre país ha canviat molt des de aleshores.
La nostra estructura productiva s'ha vist modificat seguint la tendència global dels països desenvolupats. Hem deixat de perdre importància a la industria i hem enfortit més la terciarització com a causa directa de la deslocalització. El problema es que no ens hem pogut establir en els sectors punters de la terciarització com són el mercat financer i la investigació. Per tant, hem perdut pistonada en comparació amb altres regions d'Europa.
Per altre banda, Catalunya ha rebut en vuit anys més d'un milió d'immigrant de diverses nacionalitats. Aquest fet fa que els serveis públics s'hagin hagut d'ampliar per atendre l'increment de les necessitats del país, i això requereix recursos, recursos que no tenim perquè ens els neguen. Un cop més l'estat central no ens facilita les eines ni el finançament per integrar una massa poblacional nouvinguda que suposa més del 15% de la població total. Amb això queda ben clar que ho volen seguir tenint tot “atado y bien atado”.
No demanem rés que no ens pertoqui, no demanem cap euro que no l'hagi suat un treballador català, demanem el que es just i el que es mereix Catalunya, un finançament que cobreixi les necessitats socioeconòmiques del país. Digueu-me pessimista, però no crec ho aconseguim fins el dia que Catalunya sigui un estat sobirà, on absolutament tot es gestioni des d'aquí.
Després de passar tot un seguit de tràmits que mutilaren l'estatut del 30 de Setembre de 2005 i de votar un estatut el 18 Juny del 2006 que ja era insuficient aleshores. Ara ens trobem que el govern de Madrid encara es repensa si allò que magnànimament es va donar als súbdits catalans no ens dona massa “autonomia”.
L'afer del finançament sens cap dubte es la clau de la nostra autonomia i del seu interès per seguir conservant la gallina dels ous d'or. Sembla que no se'n adonen que si poses la gallina a l'olla per fer sopa deixarà de pondre ous. Catalunya ja no es el que era fa 10 o 20 anys, el nostre país ha canviat molt des de aleshores.
La nostra estructura productiva s'ha vist modificat seguint la tendència global dels països desenvolupats. Hem deixat de perdre importància a la industria i hem enfortit més la terciarització com a causa directa de la deslocalització. El problema es que no ens hem pogut establir en els sectors punters de la terciarització com són el mercat financer i la investigació. Per tant, hem perdut pistonada en comparació amb altres regions d'Europa.
Per altre banda, Catalunya ha rebut en vuit anys més d'un milió d'immigrant de diverses nacionalitats. Aquest fet fa que els serveis públics s'hagin hagut d'ampliar per atendre l'increment de les necessitats del país, i això requereix recursos, recursos que no tenim perquè ens els neguen. Un cop més l'estat central no ens facilita les eines ni el finançament per integrar una massa poblacional nouvinguda que suposa més del 15% de la població total. Amb això queda ben clar que ho volen seguir tenint tot “atado y bien atado”.
No demanem rés que no ens pertoqui, no demanem cap euro que no l'hagi suat un treballador català, demanem el que es just i el que es mereix Catalunya, un finançament que cobreixi les necessitats socioeconòmiques del país. Digueu-me pessimista, però no crec ho aconseguim fins el dia que Catalunya sigui un estat sobirà, on absolutament tot es gestioni des d'aquí.
dimecres, 10 de setembre del 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
